Surto del Passeig Marítim a l'alçada del Baixador Renfe i pujo cap a Cal Ganxo per les escales de les barbacoes. Allá veig un gos boxer sense lligar que en veure'm corrent s'apropa a tota velocitat, al temps que escolto la típica frase "NO HACE NADA, NO HACE NADA...". Efectivament no fa res, per sort, peró si em deixa la pantorra plena de babes fastigoses.
Segueixo corrent i em sorprenc quant baixant del Turó d'en Vinader em trobo de cara amb un motorista que puja per l'estret sender.
Remunto per la Sentiu, i fins el Castell de l'Eramprunya, que està tancat per una preciosa valla que l'envolta per les obres de conservació que s'hi fan. Faig cap el Mas de Les Planes i remunto La Desfeta per el vessant N. Després baixo a La Clota, pujo a les Agulles, La Morella,... suporto un cop més la penosa visió de l'abocador de la Vall de Joan, les antenes, i els ràdars-
Després de Campgràs, en el corriol del GR, un pastor alemàn em sorprén en un revolt i em borda de forma amenaçadora, a menys d'un metre de distància. Per sort la seva propietària s'afanya a subjectar-lo quant començo a pensar en escollir entre la meva supervivència o la del gos.
Segueixo corrent avall per la carretera asfaltada que porta a la Plana Novella. Aquesta carretera es va menjar fa més de 25 anys el GR, i ningú ha fet res encara per recuperar-lo, mentre els caminaires i corredors arrisquem la vida cada cop que ens passa un automóvil a 60 per hora o més a 1 metre de distància. En arribar a La Pleta -la Casa del Parc, je, je- segueixo per el corriol que voreja el camp de concentració de gossos, que m'alegren el camí amb els seus bords i la pudor de la merda acumulada en el lloc. Més endavant, les dues pedreres, una vergonya més.
I finalment, ja arribant a Port Ginesta, trobo el regal dels caçadors, els quals, a més de gaudir matant animalons ( i a cops entre ells) i repartint trets a dojo vestits de paramilitars, llençen els cartutxos en aquesta natura que jo tanty estimo i ells desprecien.
