Caminada “Montserrat – Gelida- Castelldefels”... feta!

Avui hem fet el repte de l’any, el nostre gran repte, el repte individual de cadascun dels participants: la caminada Montserrat – Gelida- Castelldefels.

Com a coordinador i guia del grup vull felicitar molt efusivament a tothom que ha participat avui, bé que hagin fet la versió llarga, com la reduïda (gens menyspreable). Som coneixedors de la dificultat d’una caminada en autosuficiència, som conscients de la pressió dels participants en “estar a l’altura” i no defallir, entenem que el ritme demanat és alt, molt alt, per a persones no avesades a aquest tipus de caminades, en qualsevol de les dues versions, per això valorem molt positivament el magnífic resultat i el ritme genial que hem dut. He complert amb els horaris previstos, hem lluitat contra la calor i la deshidratació i hem arribat a Castelldefels amb moltíssima dignitat, malgrat algunes avaries.

No podem passar per alt que, a vegades, caminants experimentats poden tenir un mal dia i no rendir com ells voldrien, això ha passat avui, i hem d’elogiar la prudent reacció de dues persones que han optat per una retirada a temps i que, a més, ens han mantingut informats del seu autorescat i de la bona arribada a bon port, moltes gràcies!, pel seny i per la comunicació.

Finalment, la cervesa reparadora ens ha anat recol·locant l’ànim a lloc perquè els muscles i les articulacions trigaran uns dies. Tot genial, tothom ha estat fenomenal, moltes gràcies!, i enhorabona, a totes i cadascuna, a tots i cadascun de les persones participants.